​L'exposició es basava en quadres fets amb oli sobre espais i no-espais de Granollers.
El pintor decideix pintar els diferents espais de Granollers de la següent manera: els espais més coneguts com ara la porxada o l'església les pinta en un llenç per donar-li visió, ja que Granollers no seria la mateixa sense aquests llocs, però no tanta com a les altres, unes obres de llocs, o no-llocs més ben dit, ja que no són espais normalment molt transitatats o vistos. Aquests no-llocs els dona a terme en llenços més grans i utilitza espais com la Roca Umbert o el Congost. I finalment, el quadre més gran i, per tant, el nucli de l'exposició, és un quadre fet en un llenç molt més gran que els altres d'una vista més general de Granollers des d'un punt alt del costat de l'institut Marta Estrada, en el que es pot veure molt clarament, ja que ressalta la línia d'horitzó amb el cel en moments de capvespre, la fàbrica Reckitt Benckise, el campanar de l'església de Granollers o a part, el riu congost.